infibular

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /iɱ.fi.βuˈɫa/, valencià /iɱ.fi.βuˈɫaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon
  • Etimologia: Del llatí infibulare.

Verb[modifica]

in·fi·bu·lar trans.

  1. Fer la infibulació per impedir la còpula.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: infibulo, infibula, infibulem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \iɱ.fi.βuˈlaɾ\
Americà: alt \iɱ.f(i).buˈlaɾ\, baix \iŋ.fi.βuˈlaɾ\, austral \iɱ.fi.βuˈlaɾ\

Verb[modifica]

in·fi·bu·lar ‎(present infibulo, passat infibulé, futur infibularé)

  1. infibular