indoeuropeu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌin.du.əw.ɾuˈpɛw/
	balear /ˌin.do.əw.ɾoˈpɛw/, /ˌin.du.əw.ɾuˈpɛw/
Occidental:	/ˌin.do.ew.ɾoˈpɛw/

• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Del prefix indo- i europeu, calc de l’anglès Indo-European referit a una àrea geogràfica entre l’Índia i Europa.

Nom

indoeuropeu m. ‎(plural indoeuropeus)

1. Família lingüística que inclou la majoria de les llengües d'Europa, l’Àsia occidental i l’Índia, amb el llatí, el grec i el sànscrit entre altres.
2. Conjunt de pobles de la mateixa família lingüística entre Europa i l’Índia.

Derivats

• preindoeuropeu
• protoindoeuropeu

Traduccions

Família lingüística

• Anglès: Indo-European ^(en)
• Castellà: indoeuropeo ^(es)
• Francès: indo-européen ^(fr)

Conjunt de pobles indoeuropeus

• Anglès: Indo-European ^(en)
• Castellà: indoeuropeo ^(es)

Adjectiu

indoeuropeu m. ‎(femení indoeuropea, plural masculí indoeuropeus, plural femení indoeuropees)

1. Relatiu als pobles o a les llengües natives entre Europa i l’Índia.

Traduccions

De les llengües d’Europa i l’Índia

• Anglès: Indo-European ^(en)
• Castellà: indoeuropeo ^(es)
• Francès: indo-européen ^(fr)
• Eslovè: indoevropski ^(sl)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·do·eu·ro·peu (5)