indiot
Català
[modifica]- Pronúncia(i): /in.diˈɔt/
- Rimes: -ɔt
- Etimologia: De (gall d’)Índia i el sufix -ot (‘mascle’), per la percepció de índia com a femella (vegeu polla díndia).
Nom
[modifica]indiot m. (plural indiots, femení indiota)
Descendents
[modifica]Propagat pel comerç català als ports italians i de la zona dalmàtica des d’on es va introduir en llengües eslaves.[1] Vegeu també dindi.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: in·di·ot (3)
Vegeu també
[modifica]- ↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. IV, 846b4-23». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. IV: FL-LI, p. 846. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1984.