incoar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /iŋ.kuˈa/
Occidental: nord-occidental /iŋ.koˈa/, valencià /iŋ.koˈaɾ/

Verb[modifica]

in·co·ar trans.

  1. (jurídic, administratiu) començar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: incoo, incoa, incoem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà
[modifica]

Peninsular: \iŋ.koˈaɾ\
Americà: alt \iŋ.k(o)ˈaɾ\, baix \iŋ.koˈaɾ\

Verb[modifica]

in·co·ar ‎(present incoo, passat incoé, futur incoaré)

  1. incoar