incoar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /iŋ.kuˈa/
	balear /iŋ.koˈa/, /iŋ.kuˈa/
Occidental:	nord-occidental /iŋ.koˈa/
	valencià /iŋ.koˈaɾ/, /iŋ.koˈa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: incoà
• Etimologia: Del llatí inchoāre.

Verb

incoar trans.

1. (jurídic, administratiu) començar

Conjugació

Primera conjugació regular, amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	incoar			haver incoat
gerundi	incoant			havent incoat
participi	incoat, incoada, incoats, incoades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	incoo	incoes	incoa	incoem	incoeu	incoen
	incoe						val
	incoï						sept
	incou			incoam	incoau		bal
imperfet	incoava	incoaves	incoava	incoàvem	incoàveu	incoaven
passat simple	incoí	incoares	incoà	incoàrem	incoàreu	incoaren
futur	incoaré	incoaràs	incoarà	incoarem	incoareu	incoaran
condicional	incoaria	incoaries	incoaria	incoaríem	incoaríeu	incoarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	incoï	incoïs	incoï	incoem	incoeu	incoïn
	incoe	incoes	incoe			incoen	occ, bal
imperfet	incoés	incoessis	incoés	incoéssim	incoéssiu	incoessin
		incoesses		incoéssem	incoésseu	incoessen
	incoàs	incoassis	incoàs	incoàssim	incoàssiu	incoassin	bal
		incoasses		incoàssem	incoàsseu	incoassen	val, bal (1)
	incoara	incoares	incoara	incoàrem	incoàreu	incoaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	incoa	incoï	incoem	incoeu	incoïn
	–				incoau		bal
	–		incoe			incoen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... incoat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... incoar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... incoat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... incoat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... incoat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... incoat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... incoar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... incoat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... incoat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... incoat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: incoo, incoa, incoem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: initiate ^(en)
• Castellà: incoar ^(es)
• Francès: intenter ^(fr)
• Italià: incoare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·co·ar (3)
• Heterograma de 6 lletres (acinor)
• Anagrames: acorin, ancori, ancorí, carino, còrnia, orinca, orincà, rònica

Vegeu també

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iŋ.koˈaɾ\

Americà: alt \iŋ.k(o)ˈaɾ\, baix \iŋ.koˈaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí inchoāre.

Verb

incoar ‎(present incoo, passat incoé, futur incoaré)

1. incoar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·co·ar (3)
• Heterograma de 6 lletres (acinor)