incident

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /in.siˈðen/, balear /in.siˈðent/

Occidental: nord-occidental /in.siˈðen/, valencià /in.siˈðent/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí incidens ‎(«que cau a dins»)

Nom

in·ci·dent m. ‎(plural incidents)

1. incidència accessòria
2. dret, allò accessori d'un plet o causa

Adjectiu

in·ci·dent inv. ‎(plural incidents)

1. que té una incidència accessòria

Traduccions

incident [1] (que té una incidènicia ...)

• Castellà: incidente ^(es) inv.
• Francès: incident ^(fr)

• Italià: incidente ^(it)
• Llatí: incidens ^(la)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot