impetrant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.pəˈtɾan/, balear /im.pəˈtɾant/
Occidental:	nord-occidental /im.peˈtɾan/, valencià /im.peˈtɾant/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Derivant del verb impetrar.

Adjectiu

impetrant inv. ‎(plural impetrants)

1. Que impetra.

Traduccions

Que impetra

• Castellà: impetrante ^(es)
• Llatí: impetratoris ^(la)

Verb

impetrant

1. Gerundi del verb impetrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·trant (3)
• Anagrames: partiment, tempirant

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot