idiota

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí idiōta ‎(«ignorant, profà»), segle XV, del grec antic ἰδιώτης ‎(idiṓtēs, «ciutadà simple»), de ἴδιος ‎(ídios, «privat, propi»), usat en contraposició al ciutadà públic que participava a l’àgora. En l’antiga Atenes va adquirir un sentit pejoratiu considerant que aquells que renuncien a la vida política ho fan per incapacitat.

Adjectiu[modifica]

i·di·o·ta inv. ‎(plural idiotes)

  1. (medicina) Dit de qui pateix idiòcia.
  2. estúpid

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

i·di·o·ta m. f. ‎(plural idiotes)

  1. (pejoratiu) estúpid

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]