idiota

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /i.ðiˈɔ.tə/, occidental /i.ðiˈo.ta/
• Rimes: -ota
• Etimologia: Del llatí idiōta ‎(«ignorant, profà»), segle XV, del grec antic ἰδιώτης ‎(idiṓtēs, «ciutadà simple»), de ἴδιος ‎(ídios, «privat, propi»), usat en contraposició al ciutadà públic que participava a l’àgora. En l’antiga Atenes va adquirir un sentit pejoratiu considerant que aquells que renuncien a la vida política ho fan per incapacitat.

Adjectiu

idiota inv. ‎(plural idiotes)

1. (medicina) Dit de qui pateix idiòcia.
2. estúpid

Traduccions

Que pateix idiòcia

• Anglès: idiotic ^(en)
• Castellà: idiota ^(es)
• Francès: idiot ^(fr)
• Italià: idiota ^(it)

Nom

idiota m. f. ‎(plural idiotes)

1. (pejoratiu) estúpid

Traduccions

Estúpid

• Anglès: idiot ^(en)
• Castellà: idiota ^(es)
• Francès: idiot ^(fr)
• Italià: idiota ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: i·di·o·ta (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC