helig

Suec[modifica]

Pronúncia: /ˈheːˌlɪɡ/
Etimologia: Del suec antic hælig (també hælog, hēlagher, hēligher), cognat del danès hellig (i noruec bokmål hellig), nynorsk heilag, islandès heilagur / helgur i feroès heilagur / halgur, tots del nòrdic antic heilagr, del protogermànic *hailagaz (d′on també l′anglès holy, el neerlandès heilig, l’alt alemany heilig). La forma protogermànica és un derivat de *hailaz («sencer; sà», del protoindoeuropeu *kóylos) i el sufix adjectival -gaz (reflex del protoindoeuropeu *-kos)

helig