hel·lè

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɫˈɫɛ/, /əˈɫɛ/
	balear /əɫˈɫɛ/
Occidental:	/eɫˈɫe/, /eˈɫe/

• Rimes: -ɛ
• Homòfon: al·lè
• Etimologia: Del llatí Hellēn, del grec antic Ἕλλην ‎(Héllēn).

Adjectiu

hel·lè m. ‎(femení hel·lena, plural masculí hel·lens, plural femení hel·lenes)

1. grec (habitant de Grècia o relatiu a Grècia)

Sinònims

• grec

Relacionats

• hel·lènic (Antiga Grècia)

Nom

hel·lè m. ‎(plural hel·lens, femení hel·lena)

1. grec (habitant de Grècia)

Sinònims

• grec

Relacionats

• hel·lènic (Antiga Grècia)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Hellene ^(de) m., Hellenin ^(de) f.
• Anglès: Hellene ^(en)
• Armeni: հելլեն ^(hy) ‎(hellèn), հելլենացի ^(hy) ‎(hellenatxí) (rar)
• Belarús: элін ^(be) m. ‎(elin)
• Castellà: heleno ^(es) m.
• Eslovac: Helén ^(sk) m.
• Esperanto: heleno ^(eo)
• Finès: helleeni ^(fi)
• Francès: Hellène ^(fr) m. f.
• Grec: Έλληνας ^(el) m. ‎(Él·linas), Ελληνίδα ^(el) f. ‎(El·linida)
• Grec antic: Ἕλλην ^(grc) m. ‎(Héllēn), Ἑλληνίς ^(grc) f. ‎(Hellēnís)
• Irlandès: Heilléanach ^(ga) m.
• Italià: elleno ^(it) m.
• Llatí: Hellenes ^(la) m. pl.
• Neerlandès: Helleen ^(nl) m.
• Noruec: hellener ^(no) m.
• Polonès: Hellen ^(pl) m.
• Romanès: elen ^(ro) m., elenă ^(ro) f., elin ^(ro) m. (rar)
• Rus: э́ллин ^(ru) m. ‎(el·lin)
• Suec: hellen ^(sv) c.
• Txec: Helén ^(cs) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: hel·lè (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, ésAdir