hassel

Suec

Hassel (Corylus avellana).

• Pronúncia: /²ˈhasːɛl/
• Etimologia: Del suec antic hæsli, del nòrdic antic hesli, com també el danès hassel, noruec bokmål i nynorsk hassel, islandès hesli i feroès hesli. Del protogermànic *haslaz, del qual deriven l'anglès hazel, el neerlandès hazel i l'alt alemany Hasel. En última instància del protoindoeuropeu *kóslos («avellana»), probablement d'origen substràtic i ètim també del llatí corylus / corulus.

Nom

Turkisk hassel (Corylus colurna).

hassel c. ‎(plural indefinit hasslar, plural definit hasslarna)

1. (botànica) avellaner comú (Corylus avellana) i, per extensió, avellaner com a nom comú de les espècies del gènere Corylus

   turkisk hassel ― avellaner de Turquia (Corylus colurna)

Derivats

• filberthassel
• flikhassel
• guldhassel
• hasselbuske
• hasselnöt
• hybridhassel
• hänghassel
• korkskruvhassel
• näbbhassel
• ormhassel

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada hassel al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada hassel al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada hassel al Svensk ordbok.
• Article corresponent a la Viquipèdia en suec.