ginebre

Català

Oriental:	/ʒiˈne.βɾə/^ⓘ, (gironí) /ʒiˈnɛ.βɾə/
Occidental:	nord-occidental /d͡ʒiˈne.βɾe/, /d͡ʒiˈnɛ.βɾe/
	valencià /d͡ʒiˈne.bɾe/

Rimes: -ebɾe
Homòfon: ginebra
Etimologia: Del llatí vulgar *jiněpirus o *jinǐperus, del clàssic jūniperus, segle XV. La vocal tònica en llatí vulgar devia ser ǐ en àrees pirinenques (e oberta en gironí, pallarès i ribagorçà) mentre que la resta postula una ě (e tancada).^[1]

ginebre m. ‎(plural ginebres)

Arbre petit de la família de les cupressàcies de fruit aromàtic de color blau fosc (Juniperus communis).

↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. IV, 497a10-49». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. IV: FL-LI, p. 497. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1984.