góndol

Català

Timó muntat sobre dos góndols

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈɡon.duɫ/
	balear /ˈɡon.doɫ/, /ˈɡon.duɫ/
Occidental:	/ˈɡon.doɫ/

• Etimologia: Del llatí condylu(m), acusatiu de condylus, del grec antic κόνδῠλος ‎(kóndylos, «articulació»). Doblet del cultisme còndil.

Nom

góndol m. ‎(plural góndols)

1. (nàutica) Anella del joc del timó, fixada a la pala o la roda, on s’introdueix l’agullot.

Sinònims

• femellot, got

Traduccions

Traduccions

• Anglès: gudgeon ^(en)
• Castellà: hembra ^(es) f.
• Francès: fémelot ^(fr) f.
• Italià: femminella ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: gón·dol (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB