ful

Potser volíeu: -ful

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfuɫ/
• Rimes: -ul
• Etimologia: Del caló ful ‎(«merda»), del romaní khul, del sànscrit गूथ ‎(gūtha, «excrement»). Cognat de l’hongarès kula.

Adjectiu

ful m. ‎(femení fula, plural masculí fuls, plural femení fules)

1. (argot) fals

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈful/
• Rimes: -ul
• Etimologia: Del caló ful ‎(«merda»), del romaní khul.

Adjectiu

ful inv. ‎(plural fules)

1. (argot) fals

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ful