francmaçó

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˌfɾaŋ.məˈso/, occidental /ˌfɾaŋ.maˈso/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: Del francès franc-maçon, segle XIX.

Nom[modifica]

francmaçó m. ‎(plural francmaçons, femení francmaçona)

  1. Membre de la francmaçoneria.
    Des de 1738 se succeïren les condemnes papals i les pressions prop dels diferents monarques europeus per tal que foragitessin els francmaçons de llurs regnes[1]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: franc·ma·çó (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Pere Sánchez i Ferré, La mac̦oneria a Catalunya (1868-1936), 1990