flagrant
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /fɫəˈɣɾan/ balear /fɫəˈɣɾant/, /fɫəˈɣɾan/ Occidental: nord-occidental /fɫaˈɣɾan/ valencià /fɫaˈɣɾant/, /fɫaˈɣɾan/
Adjectiu
[modifica]flagrant inv. (plural flagrants)
- Comès en aquell precís moment.
- Un motiu de decència pública havia obligat el rei Sanç a ordenar que les persones sorpreses en flagrant delicte d'adulteri fossin passejades per la vila nues de mig cos per amunt i la resta coberta per unes calces.[1]
Sinònims
[modifica]Traduccions
[modifica]Traduccions
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: fla·grant (2)
Vegeu també
[modifica]- ↑ Rafael Gay de Montellá, Llibre del Rosselló, 1959