fisura

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /fiˈsu.ɾa/

Americà: alt /f(i)ˈsu.ɾa/, baix /fiˈsu.ɾa/

• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí fissūra.

Nom

fisura f. ‎(plural fisuras)

1. fissura

Verb

fisura

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb fisurar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb fisurar

Variants

• [2]: (voseo) fisurá

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·su·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (afirsu)
• Anagrames: fruías, furias, sufría

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fisura
• fisura. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].

Gallec

• Pronúncia: /fiˈsu.ɾa/
• Etimologia: Del llatí fissūra.

Nom

fisura f. ‎(plural fisuras)

1. fissura

Variants

• (reintegracionisme) fissura

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·su·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (afirsu)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre fisura