fideïcomís

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /fi.ðə.i.kuˈmis/

Occidental: nord-occidental /fi.ðe.i.koˈmis/, valencià /fi.ðe.i.koˈmis/, /fi.ðe.i.kuˈmis/

• Rimes: -is
• Etimologia: Del llatí fideicommissum, segle XIII.

Nom

fideïcomís m. ‎(plural fideïcomisos)

1. (dret) Disposició legal segons la qual una persona (fideïcomitent o fiduciant) deixa, en testament o en capítols matrimonials, tots els seus béns o una part a una altra persona natural amb l'encàrrec de conservar-los i transmetre'ls a un tercer (fideïcomissari o fiduciari).

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·de·ï·co·mís (5)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB