ferment

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fəɾˈmen/, balear /fərˈment/
Occidental:	nord-occidental /feɾˈmen/, valencià /ferˈment/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí fermentum, format per l'arrel fervere ‎(«bullir, escumejar») amb el sufix mentum ‎(«mitjà o instrument»).

Nom

ferment m. ‎(plural ferments)

1. Producte obtingut en una fermentació.
2. Substància que actua en la fermentació d'altres matèries.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Gärmittel ^(de)
• Anglès: ferment ^(en)
• Búlgar: ферме́нт ^(bg) m. ‎(ferment)
• Castellà: fermento ^(es)
• Finès: hapate ^(fi)
• Francès: ferment ^(fr)
• Gallec: fermento ^(gl) m.
• Italià: fermento ^(it)
• Llatí: fermentum ^(la) n.
• Macedoni: маја ^(mk) f.
• Neerlandès: gist ^(nl)
• Portuguès: fermento ^(pt) m.
• Romanès: ferment ^(ro) m.
• Rus: ферме́нт ^(ru) m. ‎(ferment)
• Suec: jäsningsämne ^(sv) n.

Miscel·lània

• Síl·labes: fer·ment (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot