fanfarró

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fəɱ.fəˈro/, occidental /faɱ.faˈro/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del castellà fanfarrón, i aquest d'origen incert, segle XVII.

Adjectiu

fanfarró m. ‎(femení fanfarrona, plural masculí fanfarrons, plural femení fanfarrones)

1. Que fa ostentació vana de les seves accions o qualitats.

Sinònims

• fanfàrria, tartarinesc

Derivats

• fanfarronada
• fanfarronejar
• fanfarroneria

Traduccions

Traduccions

• Anglès: boastful ^(en)
• Castellà: fanfarrón ^(es)
• Francès: fanfaron ^(fr)
• Llengua de signes catalana: FATXENDA ^(csc)
• Occità: vantariòl ^(oc)

Nom

fanfarró m. ‎(plural fanfarrons, femení fanfarrona)

1. Persona que fa ostentació vana de les seves accions o qualitats.

Sinònims

• fanfàrria

Traduccions

Traduccions

• Anglès: swaggerer ^(en)
• Castellà: fanfarrón ^(es)
• Francès: fanfaron ^(fr)
• Italià: fanfarone ^(it)
• Llengua de signes catalana: FATXENDA ^(csc)
• Occità: vantariòl ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: fan·far·ró (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC