fågel

Suec

• Pronúncia: /foːɡəl/ o /foːɡɛl/^ⓘ
• Etimologia: Del suec antic fughl / foghl (la forma fogel dura fins a mitjan segle xix), cognat del danès fugl, el noruec fugl (bokmål i nynorsk, al costat dels dialectals fogl / føgl / faugl), l'islandès fugl i el feroès fuglur, tots del nòrdic antic fogl. El mot escandinau prové del ​protogermànic *fuglaz (com també el neerlandès vogel, l’alt alemany Vogel i l’anglès fowl), que és un derivat de *fleuganą («volar»), descendent del protoindoeuropeu *plewk-. Vegeu també flyga i flytta.

Nom

fågel c. (singular definit fågeln, plural indefinit fåglar, plural definit fåglarna)

1. ocell
2. (taxonomia) au

Derivats

• fågelbad
• fågelbo
• fågelfauna
• fågelsång
• fågelskrämma
• fågelvinge
• flyttfågel
• rovfågel

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada fågel al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada fågel al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada fågel al Svensk ordbok.