espió

Potser volíeu: espio

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.piˈo/, occidental /es.piˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del francès espion, de l'italià spione, de spia, d’origen germànic, segle XX.

Nom

espió m. ‎(plural espions, femení espiona)

1. (obsolet) espia
2. (obsolet) espieta

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pi·ó (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB