esperitista

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (masculí) oriental /əs.pə.ɾiˈtis.tə/, occidental /es.pe.ɾiˈtis.te/
• Rimes: -iste

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (femení) oriental /əs.pə.ɾiˈtis.tə/, occidental /es.pe.ɾiˈtis.ta/
• Rimes: -ista
• Etimologia: De esperit i el sufix -ista, calc del francès spiritiste, segle XIX.

Adjectiu

esperitista inv. ‎(plural esperitistes)

1. Forma alternativa de espiritista.

   «Demà hi ha classe d'esperanto, i demà passat haig d'assistir a una conferència esperitista.» (Josep Carner, Cop de vent, 1966)

Nom

esperitista m. f. ‎(plural esperitistes)

1. Forma alternativa de espiritista.

   «El món de mèdiums, sonàmbules, esperitistes i hipnotitzadors pul·lula per les pàgines de la seva obra.» (Leandre Amigó i Batllori, Joan Oller i Rabassa, novel·lista, 1953)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pe·ri·tis·ta (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DECat