esfinx

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əsˈfiŋs/, balear /əsˈfiŋks/
Occidental:	nord-occidental /esˈfiŋs/
	valencià /esˈfiŋks/, /esˈfiŋs/

• Rimes: -iŋks
• Homòfon: esfinxs
• Etimologia: Del grec antic Σφίγξ ‎(Sphínx), potser de σφίγγω ‎(sphíngō, ‘estrangular’) o de l'egipci ‎(shesepankh, ‘imatge divina’, literalment ‘imatge viva’), segle XIX. És un cultisme que acabà substituint la forma arcaica provinent del castellà esfinge, del francès sphinge, del llatí sphinx.

Nom

esfinx m. o f. ‎(plural esfinxs)

1. Figura amb cos de lleó i rostre humà de la mitologia grega i egípcia.
2. Persona enigmàtica i inescrutable.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Sphinx ^(de) f.
• Anglès: sphinx ^(en)
• Àrab: أَبُو الهَوْل‎ ^(ar) m.
• Basc: esfinge ^(eu)
• Búlgar: сфинкс ^(bg) m. ‎(sfinks)
• Castellà: esfinge ^(es) m.
• Coreà: 스핑크스 ^(ko) ‎(seupingkeuseu)
• Danès: sfinks ^(da)
• Eslovac: sfinga ^(sk) f.
• Estonià: sphinx ^(et)
• Feroès: sfinksur ^(fo) m.
• Finès: sfinksi ^(fi)
• Francès: sphinx ^(fr) m.
• Friülà: sfinge ^(fur) f.
• Gallec: esfinxe ^(gl) f.
• Georgià: სფინქსი ^(ka) ‎(spinksi)
• Grec: σφίγγα ^(el) f. ‎(sfinga)
• Grec antic: Σφίγξ ^(grc) f. ‎(Sphínx)
• Hongarès: szfinx ^(hu)
• Indonesi: sfinks ^(id)
• Italià: sfinge ^(it) f.
• Japonès: 人頭獅身 ^(ja)
• Lituà: sfinksas ^(lt)
• Neerlandès: sfinx ^(nl)
• Noruec: sfinks ^(no)
• Polonès: sfinks ^(pl) m.
• Portuguès: esfinge ^(pt) f.
• Romanès: sfinx ^(ro) m.
• Rus: сфинкс ^(ru) m. ‎(sfinks)
• Serbocroat: сфинга ^(sh), sfinga ^(sh) f.
• Suec: sfinx ^(sv) c.
• Tai: สฟิงซ์ ^(th)
• Txec: sfinga ^(cs) f.
• Vietnamita: nhân sư ^(vi)
• Volapük: sfin ^(vo)
• Xinès: 斯芬克斯 ^(zh) ‎(sīfēnkèsī)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·finx (2)
• Heterograma de 6 lletres (efinsx)
• Anagrama: fènixs

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB