escàlem

Català

Il·lustració de l’escàlem

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈka.ɫəm/, occidental /esˈka.ɫem/
• Etimologia: Del llatí *scalamus, de scalmus alterat per calamus ‎(«canya»), del grec antic σκαλμός ‎(skalmós, «clavilla, estaca»), segle XIV.

Nom

escàlem m. ‎(plural escàlems)

1. (nàutica) Tija inserida en l’escalemera, sobre la soleta d’una barca, com a punt de suport del rem.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: thole ^(en), rowlock ^(en)
• Castellà: escálamo ^(es) m.
• Francès: tolet ^(fr) m., scalme ^(fr) m.
• Italià: scalmo ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cà·lem (3)
• Anagrames: Cameles, maleesc

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB