ertragen

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Alemany
[modifica]

  • Pronúncia: /ɛʁˈtʁaːɡən/
  • Etimologia: Del prefix er- i tragen.

Verb[modifica]

ertragen

  1. suportar
  • Exemples:
"So verlegen und demütig der Mann selbst zu sein schien, so wenig Aufmerksamkeit ihm auch die andern schenkten, so ward mir doch seine blasse Erscheinung, von der ich kein Auge abwenden konnte, so schauerlich, daß ich sie nicht länger ertragen konnte."[1] — Tot i la humilitat aparent d'aquell home i el poc cas que els altres en feien, jo no li treia la vista del damunt i el seu rostre pàl·lid em tenia tan espaordit, que no veient-me amb cor de suportar-lo més temps, [...].[2]

Conjugació[modifica]

Infinitiu ertragen
Verb auxiliar haben
Participi passat ertragen
Temps passat ich ertrug
Participi present ertragend
Tercera persona sing. present er/sie erträgt

Vegeu també[modifica]

  1. von Chamisso, Adelbert. Peter Schlemihls wundersame Geschichte, 2010. Project Gutenberg, 1813, 6.
  2. Llobet, Gustau (trad.); Valls, Joan (ed.); von Chamisso, Adelbert. La meravellosa història de Peter Schlèmihl, 1983 (2a edició). La Magrana, 1930, 8. ISBN 84-7410-137-9.