entenimentós

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ən.tə.ni.mənˈtos/, occidental /en.te.ni.menˈtos/
• Rimes: -os
• Etimologia: De enteniment i el sufix -ós, segle XIX.

Adjectiu

entenimentós m. ‎(femení entenimentosa, plural masculí entenimentosos, plural femení entenimentoses)

1. assenyat

   «Ets prou entenimentós perquè també't fasses cárrech que de la pobre tia fou jove y de bon veurer...» (Josep Pin i Soler, Niobe: novela catalana, pàg. 56, La Renaixensa, 1889)

   «Oh, que és entenimentós el meu company! És dur, Sext, de refusar, quan se't demana: quant més dur, però, de refusar abans que se't demani!» (M. Valeri Marcial, trad. Miquel Dolç, Epigrames, vol. I: Espectacles: llibres I-IV, pàg. 69, Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1949)

   «Avui ets poc entenimentós. Aviat ja no tindràs manera d'avançar ni una passa. Això és tot el que sé.» (Joan Brossa, Diada de vent dins de Teatre complet. II, Poesia escènica, pàg. 347, Edicions 62, Barcelona, 1975)

Sinònims

• entenimentat

Derivats

• entenimentosament

Miscel·lània

• Síl·labes: en·te·ni·men·tós (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot