enroqueu

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ən.ruˈkɛw/
balear /ən.roˈkəw/, /ən.ruˈkɛw/
Occidental:  /en.roˈkew/

Verb[modifica]

enroqueu

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de enrocar
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb enrocar
  3. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb enrocar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: en·ro·queu (3)