enclític

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əŋˈkɫi.tik/, occidental /eŋˈkɫi.tik/
• Rimes: -itik
• Etimologia: Del llatí tardà encliticus, del grec antic ἐγκλιτικός ‎(enklitikós), de ἐγκλίνω ‎(enklínō, «inclinat endavant»).

Adjectiu

enclític m. ‎(femení enclítica, plural masculí enclítics, plural femení enclítiques)

1. D’un mot clític, que s’adjunta al mot tònic precedent formant una unitat fonològica.

   En català, els pronoms febles usats en imperatiu són enclítics.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: enclitic ^(en)
• Castellà: enclítico ^(es)
• Francès: enclitique ^(fr)

Nom

enclític m. ‎(plural enclítics)

1. Mot clític que s’adjunta al mot precedent.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·clí·tic (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB