emoe

Neerlandès

• Pronúncia: /ˈeː.mu/ ^ⓘ
• Etimologia: Documentat ja el 1596, de l'anglès emu, probable manlleu del portuguès ema que primer designà el casuari i posteriorment (segle xviii) aquest ocell no volador australià.

Nom

emoe m. ‎(plural emoes)

1. (ornitologia) emú (Dromaius novaehollandiae)

   Tasmaanse emoe ― emú de Tasmània (Dromaius novaehollandiae diemenensis)

   zwarte emoe ― emú negre (Dromaius novaehollandiae minor)

Vegeu també

• Per a la datació d'aquest manlleu a l'anglès, consulteu l'entrada emoe a Sijs, Nicoline van der (2002) Chronologisch woordenboek. De ouderdom en herkomst van onze woorden en betekenissen, 2na edició, Amsterdam – Antwerpen: Veen (accessible a dbnl.org).
• Article corresponent a la Viquipèdia en neerlandès.
• Article corresponent a Viquiespècies.