Vés al contingut

eco

De Viccionari
Potser volíeu: eco-

Català[modifica]

Oriental:  central /ˈɛ.ku/
balear /ˈɛ.ko/, /ˈɛ.ku/
Occidental:  /ˈɛ.ko/
  • Rimes: -ɛko
  • Homòfon: ecu
  • Etimologia: Del llatí ēchō ‎(«eco»), segle XVII, del grec antic ἠχώ ‎(ēkhṓ, «eco»), de ἠχή ‎(ēkhḗ, «so»).

Nom[modifica]

eco m. ‎(plural ecos)

  1. So reflectit que és sentit novament per l'observador inicial.
  2. (figurat) Repetició dels sons, paraules, etc. d'algú altre.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: e·co (2)

Vegeu també[modifica]

Castellà[modifica]

Peninsular: /ˈe.ko/
Americà: alt /ˈe.k(o)/, baix /ˈe.ko/
  • Rimes: -eko
  • Etimologia: Del llatí echo.

Nom[modifica]

eco m. ‎(plural ecos)

  1. eco

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: e·co (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre eco

Gallec[modifica]

  • Pronúncia: /ˈɛ.ko/
  • Etimologia: Del llatí echo.

Nom[modifica]

eco m. ‎(plural ecos)

  1. eco

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: e·co (2)
  • Anagrama: ceo (alfagrama)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre eco
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre eco