dijuni

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/diˈʒu.ni/
Occidental:	nord-occidental /diˈʒu.ni/, valencià /diˈd͡ʒu.ni/

• Rimes: -uni
• Etimologia: De dejuni per assimilació a la prepalatal.

Nom

dijuni m. ‎(plural dijunis)

1. (dialectal, occidental i balear) Forma alternativa de dejuni.

   «L'acusaven de fer els dijunis de la Reina Esther. Va resultar que aquella infeliç estava tuberculosa i no solament no havia fet cap dijuni sinó que ni tan sols devia saber qui era la Reina Esther ni en què consistien els seus dijunis.» (Miquel Forteza i Pinya, Els descendents dels jueus conversos de Mallorca, 1966)

Miscel·lània

• Síl·labes: di·ju·ni (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• El dejuni, Petit Altes Lingüístic del Domini Catala