dialèctica
Potser volíeu: dialéctica
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /di.əˈɫɛk.ti.kə/, occidental /di.aˈɫɛk.ti.ka/
- Etimologia: Del llatí dialectica procedent del grec antic διαλεκτικóς (dialektikós, «relatiu al diàleg»), format pel prefix δια- (dia-, «a través de») i el terme λεκτóς (lektós, «el que s'ha dit»).
Nom[modifica]
dialèctica f. (plural dialèctiques)
- forma femenina de dialèctic
- Tècnica retòrica que fa servir el diàleg entre dues persones, amb opinions contràries, per arribar a la veritat.
- Segons la teoria filosòfica de Hegel, procediment que fa avançar la humanitat amb la confrontació d'una tesi amb la seva idea oposada anomenada antítesi, de la qual s'arriba a una síntesi.
- Branca de la lògica que ensenya les regles del raonament.
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Anglès: dialectics (en)
- Castellà: dialéctica (es)
- Francès: dialectique (fr)
- Italià: dialettica (it)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: di·a·lèc·ti·ca (5)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia - dialèctica. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
- Obres de referència: DIEC, GDLC
