dialèctica

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: dialéctica


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /di.əˈɫɛk.ti.kə/, occidental /di.aˈɫɛk.ti.ka/
  • Etimologia: Del llatí dialectica procedent del grec antic διαλεκτικóς ‎(dialektikós, «relatiu al diàleg»), format pel prefix δια- ‎(dia-, «a través de») i el terme λεκτóς ‎(lektós, «el que s'ha dit»).

Nom[modifica]

dialèctica f. ‎(plural dialèctiques)

  1. forma femenina de dialèctic
  2. Tècnica retòrica que fa servir el diàleg entre dues persones, amb opinions contràries, per arribar a la veritat.
  3. Segons la teoria filosòfica de Hegel, procediment que fa avançar la humanitat amb la confrontació d'una tesi amb la seva idea oposada anomenada antítesi, de la qual s'arriba a una síntesi.
  4. Branca de la lògica que ensenya les regles del raonament.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: di·a·lèc·ti·ca (5)

Vegeu també[modifica]