dialèctica

Potser volíeu: dialéctica

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /di.əˈɫɛk.ti.kə/, occidental /di.aˈɫɛk.ti.ka/
• Etimologia: Del llatí dialectica procedent del grec antic διαλεκτικóς ‎(dialektikós, «relatiu al diàleg»), format pel prefix δια- ‎(dia-, «a través de») i el terme λεκτóς ‎(lektós, «el que s'ha dit»).

Nom

dialèctica f. ‎(plural dialèctiques)

1. Forma femenina de dialèctic.
2. Tècnica retòrica que fa servir el diàleg entre dues persones, amb opinions contràries, per arribar a la veritat.
3. Segons la teoria filosòfica de Hegel, procediment que fa avançar la humanitat amb la confrontació d'una tesi amb la seva idea oposada anomenada antítesi, de la qual s'arriba a una síntesi.
4. Branca de la lògica que ensenya les regles del raonament.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: dialectics ^(en)
• Castellà: dialéctica ^(es)
• Francès: dialectique ^(fr)
• Italià: dialettica ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: di·a·lèc·ti·ca (5)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• dialèctica. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC