desféu

Potser volíeu: desfeu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəsˈfew/, occidental /desˈfew/
• Rimes: -ew

Verb

desféu

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de desfer.

Variants

• desfeu (ortografia del 2016)
• : L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Català antic

Verb

desféu

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de desfer

Variants

• desfed, desfech, desfé