desencebegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /de.zen.se.βeˈɣes/

Verb

desencebegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb desencebar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] desencebés, desencebàs o desencebara.

Miscel·lània

• Síl·labes: des·en·ce·be·gués (5)