dejú

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/dəˈʒu/
Occidental:	nord-occidental /deˈʒu/, valencià /deˈd͡ʒu/
Informal:	/diˈʒu/

• Rimes: -u
• Etimologia: Del llatí ieiūnus per dissimilació en llatí vulgar, segle XIV.

Adjectiu

dejú m. ‎(femení dejuna, plural masculí dejuns, plural femení dejunes)

1. No haver menjat res des que s'ha fet de dia.

   Amb tanta feina, són les dotze i encara estic dejú.

Compostos i expressions

• en dejú (adverbi)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: fasting ^(en)
• Castellà: en ayunas ^(es)
• Francès: à jeun ^(fr)
• Italià: digiuno ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: de·jú (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB