dalla

Potser volíeu: dallà

Català

Una dalla

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈda.ʎə/, occidental /ˈda.ʎa/
• Rimes: -aʎa
• Etimologia: Preromà probablement d'un precèltic *dalgis, segle XIV. Formació paral·lela a l’antic dall, cognat de l’occità dalha/dalh, aragonès dalla/dallo, francoprovençal dâlye/dâly. Afí al lituà dal̃gis, prussià doalgis, alemany Dolch ‎(‘punyal’).

Nom

dalla f. ‎(plural dalles)

1. (agricultura) Espècie de falç que té la fulla molt ampla i que posant-li per mànec un bastó molt llarg serveix també per a segar.
2. Fulla semblant a la dalla de segar, utilitzada pels boters per a rascar el cuiro i treure-li la brutícia
3. Eina semblant a la dalla usada pels forners per a remenar el caliu i les brases.
4. dallada

Sinònims

• (forners) tiràs

Derivats

• dallada
• dallador
• dalladora
• dallaire
• dallar

Traduccions

Falç de fulla molt ampla

• Alemany: Sense ^(de) f.
• Anglès: scythe ^(en)
• Basc: sega ^(eu), kodaina ^(eu), dailu ^(eu)
• Castellà: guadaña ^(es), dalle ^(es)
• Eslovac: kosa ^(sk) f.
• Esperanto: falĉilo ^(eo)
• Francès: faux ^(fr)
• Gallec: gadaña ^(gl) f.
• Italià: falce ^(it)
• Llatí: falx ^(la) messoria
• Polonès: kosa ^(pl) f.
• Portuguès: gadanha ^(pt) f.
• Rus: серп ^(ru) m. ‎(serp)

Verb

dalla ‎(infinitiu dallar)

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de dallar.

   Cap pagès dalla el blat quan plou.

2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb dallar.

Miscel·lània

• Síl·labes: da·lla (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.