dalla

Català

Una dalla.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈda.ʎə/, occidental /ˈda.ʎa/

Informal: /ˈda.jə/, /ˈda.ʎɛ/, /ˈda.jɛ/

• Rimes: -aʎa
• Etimologia: Incerta, probablement preromana, o del llatí *dacula ‎(«falç»), segle XIV.

Nom

dalla f. ‎(plural dalles)

1. (agricultura) Espècie de falç que té la fulla molt ampla i que posant-li per mànec un bastó molt llarg serveix també per a segar.
2. Fulla semblant a la dalla de segar, utilitzada pels boters per a rascar el cuiro i treure-li la brutícia
3. Eina semblant a la dalla utilitzada pels forners per a remenar el caliu i les brases.
4. Dallada.

Derivats

• dallada
• dallador
• dalladora
• dallaire
• dallar

Sinònims

• tiràs [3]

Traduccions

Falç de fulla molt ampla

• Alemany: Sense ^(de) f.
• Anglès: scythe ^(en)
• Basc: sega ^(eu), kodaina ^(eu), dailu ^(eu)
• Castellà: guadaña ^(es), dalle ^(es)
• Eslovac: kosa ^(sk) f.
• Esperanto: falĉilo ^(eo)

• Francès: faux ^(fr)
• Gallec: gadaña ^(gl) f.
• Italià: falce ^(it)
• Llatí: falx ^(la) messoria
• Polonès: kosa ^(pl) f.
• Portuguès: gadanha ^(pt) f.
• Rus: серп ^(ru) m. ‎(serp)

Verb

dalla ‎(infinitiu dallar)

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de dallar

   Cap pagès dalla el blat quan plou.

Miscel·lània

• Síl·labes: da·lla (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot