cóm

Potser volíeu: com, com-, COM, Com, com'

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkom/
• Rimes: -om
• Etimologia: D'un cèltic cŭmbos ‎(«atuell còncau»), probablement gàl·lic, del protocèltic kumbā ‎(«vall»), segle XIV. Cognat del bretó komm i del gal·lès cwm.

Nom

cóm m. ‎(plural cóms)

1. obi

Variants

• com (ortografia del 2016)

  L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Miscel·lània

• Anagrama: moc ^(revers)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC1, GDLC