cucomatxó
Caló català[modifica]
- Pronúncia: /kuˌko.məˈt͡ʃo/
- Etimologia: De cucó («sec») i maćho («peix»), calc del català bacallà sec.
Nom[modifica]
cucomatxó (kukó-məčó) m.
- bacallà
- «—Adinya cuco-magó! —Té: aquí tens matjó. —Ai! Poseu uspitçà, que tot es mas.» (Juli Vallmitjana, Sota Montjuïc, 1908)
- —Dona’m bacallà! —Té: aquí tens peix. —Ai! Poseu arròs, que tot és carn.
Vegeu també[modifica]
- Adiego, Ignasi-Xavier. «The Romani voiceless palatal fricative š in Iberian Romani dialects». Faventia, Vol. 34-36 (2012-2014), p. 149-159.