cuíca

Potser volíeu: cuica

Català

mostra de so^ⓘ

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kuˈi.kə/, occidental /kuˈi.ka/
• Rimes: -ika
• Etimologia: Del portuguès cuíca, del tupí *ku'ika.

Nom

cuíca f. ‎(plural cuíques)

1. Instrument membranòfon brasiler que consisteix en un tambor al centre del qual hi ha una petita vara que en ser fregada amb un drap humit o el palmell de la mà moll fa vibrar el tambor.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: cuica ^(en), cuíca ^(en)
• Castellà: cuica ^(es)
• Francès: cuica ^(fr), omelê ^(fr), onça ^(fr), puita ^(fr), roncador ^(fr)
• Portuguès: adufo ^(pt), cuíca ^(pt), fungador-onça ^(pt), omelê ^(pt), puíta ^(pt), roncador ^(pt), socador ^(pt), tambor-onça ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·í·ca (3)

Vegeu també

• cuíca. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Anglès

Nom

cuíca

1. cuíca

Sinònims

• cuica

Vegeu també

• cuíca. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].