correlació

Català

correlació f. ‎(plural correlacions)

Acció de correlacionar, relació bidireccional entre dues coses o fets.
(matemàtiques) Relació que s'estableix entre dues o més variables, que fa que variïn de manera concomitant.
(telecomunicacions) Tècnica emprada en filtres de correlació per separar el senyal del soroll.
(teoria de la comunicació) Acció que duta a terme per a separar les dades intel·ligibles d'un flux continu d'informació, comparant-lo amb una taula de valors pre-establerts. Síl·labes i paraules d'un idioma determinat, caràcters d'un codi determinat: morse, Baudot, ASCII.
(geologia) Relació de correspondència entre dos fenòmens geològics que tenen lloc en indrets diferents, mitjançant proves físiques o de paleontologia (edat o època) basada en la posició estratigràfica ( els fòssils i en la composició litològica).
(gramàtica) Relació que s’estableix entre els temps dels verbs en oracions compostes
Concordança establerta en una oració entre dos elements atès que que la presència d’un precisa de la presència de l’altre.