contrabloqueig

Català

• Etimologia: Del prefix contra- i bloqueig.

Nom

contrabloqueig m. ‎(plural contrabloqueigs o contrabloquejos)

1. (handbol) Acció d'un defensor bloquejat consistent a provocar un desplaçament del bloquejador per a superar el bloqueig i afavorir un canvi d'adversari.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: contrabloqueo ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tra·blo·queig (4)

Vegeu també

• contrabloqueig. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.