constel·lació

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /kuns.təɫ.ɫə.siˈo/, balear /kons.təɫ.ɫə.siˈo/, /kuns.təɫ.ɫə.siˈo/

Occidental: nord-occidental /kons.teɫ.ɫa.siˈo/, valencià /kons.teɫ.ɫa.siˈo/, /kons.te.ɫa.siˈo/

• Rimes: -o

• Etimologia: Del llatí constellatio, segle XIX

Nom

cons·tel·la·ci·ó f. ‎(plural constel·lacions)

1. Grup d'estels que hom ha agrupat i batejat de forma arbitrària

   La constel·lació de l'Ossa Menor

2. Grup d'elements, particularment de gran tamany

   Una constel·lació d'administratius.

3. (astrologia) Suposada configuració dels astres en un moment donat, que afecta el caràcter d'una persona.

   Va néixer sota una certa constel·lació.

Traduccions

Traduccions: constel·lació

• Alemany: Sternbild ^(de) n., Konstellation ^(de) f.
• Anglès: constellation ^(en)
• Castellà: constelación ^(es) f.

• Francès: constellation ^(fr) f.
• Italià: costellazione ^(it) f.
• Portuguès: constelação  ^(pt) f.

Vegeu també

• Constel·lació a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC