constat

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

cons·tat

  1. participi masculí singular del verb constar


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /kɔ̃sˈta/
  • Etimologia: Del llatí constat, tercera persona de l'indicatiu de constare ‎(«estar present en un judici»).

Nom[modifica]

constat m. ‎(plural constats)

  1. constatació
    A la lecture de cette disposition, un constat simple peut être fait : les actes ci-dessus énumérés sont ceux souvent accomplis dans le cadre d’une enquête de flagrance.—«A la lectura d'aquesta disposició, es pot efectuar una simple constatació: els actes aquí enumerats són aquells que sovint es realitzen en el context d'una investigació per delicte flagrant.»