conservador
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /kun.sər.bəˈðo/ balear /kon.səɾ.vəˈðo/, /kun.sər.vəˈðo/ Occidental: nord-occidental /kon.ser.βaˈðo/ valencià /kon.seɾ.vaˈðoɾ/, /kon.seɾ.βaˈðoɾ/
- Rimes: -o(ɾ)
- Etimologia: Del llatí conservator, segle XIV
Adjectiu[modifica]
conservador m. (femení conservadora, plural masculí conservadors, plural femení conservadores)
- Que conserva.
- Que té idees polítiques contràries a canvis sobtats o importants.
Sinònims[modifica]
- [2]: tradicional
Antònims[modifica]
- [2]: progressista
Traduccions[modifica]
que conserva
- Anglès: conservative (en), conserving (en)
- Castellà: conservador (es) m.
- Francès: conservateur (fr)
Nom[modifica]
conservador m. (plural conservadors, femení conservadora)
- Persona que té com a missió la conservació d'alguna cosa.
- La conservadora d'una col·lecció artística.
- Membre d'un partit o associació política conservadora.
- conservant
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
individu que conserva alguna cosa
- Anglès: conserver (en), conservative (en)
- Castellà: conservador (es) m.
- Francès: conservateur (fr)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: con·ser·va·dor (4)
Vegeu també[modifica]
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \kon.seɾ.βaˈðoɾ\, meridional \koŋ.seɾ.βaˈðoɾ\
- Americà: alt \kon.s(e)ɾ.βaˈdoɾ\, baix \koŋ.seɾ.βaˈðoɾ\, austral \kon.seɾ.βaˈðoɾ\
- Rimes: -oɾ
- Etimologia: Del llatí conservator.
Adjectiu[modifica]
conservador m. (femení conservadora, plural masculí conservadores, plural femení conservadoras)
Sinònims[modifica]
Nom[modifica]
conservador m. (plural conservadores)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: con·ser·va·dor (4)
- Anagrama: conversador
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre conservador}