conquesta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuŋˈkes.tə/
	balear /koŋˈkes.tə/, /kuŋˈkes.tə/
Occidental:	/koŋˈkes.ta/

• Rimes: -esta
• Etimologia: Substantivació de conquest (adjectiu), segle XIII.

Nom

conquesta f. ‎(plural conquestes)

1. Acció i efecte de conquerir.

   La conquesta americana de l'oest

2. El país o la cosa conquerida.

   El regne d'Espanya no va poder conservar les seves conquestes a l'Àfrica.

Derivats

• conquerir, conquistar, conquista

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Eroberung ^(de) f.
• Anglès: conquest ^(en)
• Castellà: conquista ^(es)
• Esperanto: konkero ^(eo)
• Francès: conquête ^(fr) f.
• Gallec: conquista ^(gl) f.
• Hebreu: כיבוש‎ ^(he) m.
• Italià: conquista ^(it) f.
• Maori: raupatu ^(mi)
• Neerlandès: verovering ^(nl) f.
• Polonès: podbój ^(pl) m.
• Portuguès: conquista ^(pt) f.
• Rus: завоева́ние ^(ru) n. ‎(zavoievànie)
• Suec: erövring ^(sv)
• Txec: dobytí ^(cs) n.
• Xinès: 戰勝 ^(zh) ‎(战胜, zhànshèng)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ques·ta (3)
• Heterograma de 9 lletres (acenoqstu)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC