connatural

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /kun.nə.tuˈɾaɫ/, balear /kon.nə.tuˈɾaɫ/, /kun.nə.tuˈɾaɫ/
Occidental: /kon.na.tuˈɾaɫ/

Adjectiu[modifica]

con·na·tu·ral inv. ‎(plural connaturals)

  1. Que comparteix la mateixa natura que un altre.
    -Convé ser de necessitat que ab unitat e ab distinctió de moltes coses qual que sien que Deus nombre en sa essència e molts o moltes, qui sien coessencials e connaturals de sa essència[1]
    -A banda, la reflexivitat no només implica processos de reflexió i de gestionar les dues variables connaturals de l'espècie humana, temps i espais, sinó també aquell procés que comporta el fer-se previ al fer[2]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Ramon Llull, Llibre de l'És de Déu. Llibre de la coneixença. Llibre de Déu, L'Abadia de Montserrat, p.110
  2. Marta Burguet, David Bueno, Educació per a una cultura de pau. Una proposta des de la pedagogia i la neurociència, Edicions Universitat Barcelona, 2014