conjectura

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kuɲ.ʒəkˈtu.ɾə/, occidental /kon.d͡ʒekˈtu.ɾa/
• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí coniectūra, derivat del verb conicere ‎(«llançar conjuntament, combinar en la ment») amb el sufix -ūra ‎(«activitat resultant»), segle XVI.

Nom

conjectura f. ‎(plural conjectures)

1. Suposició que es fa connectant indicis
2. Hipòtesi emesa a priori que cal demostrar matemàticament.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: conjecture ^(en)
• Castellà: conjetura ^(es)
• Francès: conjecture ^(fr)
• Italià: congettura ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·jec·tu·ra (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot