condescendir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.də.sənˈdi/
	balear /kon.dəs.sənˈdi/, /kun.dəs.sənˈdi/
Occidental:	nord-occidental /kon.de.senˈdi/
	valencià /kon.de.senˈdiɾ/, /kon.de.senˈdi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: Del llatí condescendĕre, segle XVI.

Verb

condescendir intr.

1. Acomodar-se al gust i voluntat d'un altre per benevolència o indolència.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	condescendir			haver condescendit
gerundi	condescendint			havent condescendit
participi	condescendit, condescendida, condescendits, condescendides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	condescendeixo	condescendeixes	condescendeix	condescendim	condescendiu	condescendeixen
	condescendesc						bal
	condescendeixi						sept
	condescendisc	condescendixes	condescendix			condescendixen	occ
	condescendixo						n-occ
imperfet	condescendia	condescendies	condescendia	condescendíem	condescendíeu	condescendien
passat simple	condescendí	condescendires	condescendí	condescendírem	condescendíreu	condescendiren
futur	condescendiré	condescendiràs	condescendirà	condescendirem	condescendireu	condescendiran
condicional	condescendiria	condescendiries	condescendiria	condescendiríem	condescendiríeu	condescendirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	condescendeixi	condescendeixis	condescendeixi	condescendim	condescendiu	condescendeixin
	condescendisca	condescendisques	condescendisca			condescendisquen	occ
	condescendesqui	condescendesquis	condescendesqui	condescendiguem	condescendigueu	condescendesquin	bal
imperfet	condescendís	condescendissis	condescendís	condescendíssim	condescendíssiu	condescendissin
		condescendisses		condescendíssem	condescendísseu	condescendissen
	condescendira	condescendires	condescendira	condescendírem	condescendíreu	condescendiren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	condescendeix	condescendeixi	condescendim	condescendiu	condescendeixin
	–		condescendesqui	condescendiguem		condescendesquin	bal
	–	condescendix	condescendisca			condescendisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	condescendeix						bal, alg
imperfet	condescendiva	condescendives	condescendiva	condescendívem	condescendíveu	condescendiven	n-occ, alg
	condescendigueva	condescendigueves	condescendigueva	condescendiguévem	condescendiguéveu	condescendigueven	n-occ
passat simple	condescendigué	condescendigueres	condescendigué	condescendiguérem	condescendiguéreu	condescendigueren	bal
condicional	condescendiriva	condescendirives	condescendiriva	condescendirívem	condescendiríveu	condescendiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	condescendixa	condescendixes	condescendixa	condescendisquem	condescendisqueu	condescendixen	n-occ
		condescendixos	condescendixo				n-occ
	condescendesca	condescendesques	condescendesca			condescendesquen	bal
imperfet	condescendigués	condescendiguesses	condescendigués	condescendiguéssem	condescendiguésseu	condescendiguessen
	condescendissi		condescendissi				sept, alg
	condescendiguera	condescendigueres	condescendiguera	condescendiguérem	condescendiguéreu	condescendigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... condescendit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... condescendir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... condescendit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... condescendit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... condescendit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... condescendit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... condescendir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... condescendit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... condescendit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... condescendit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: condescendeixo, condescendeix, condescendim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: condescend ^(en) [1]
• Castellà: condescender ^(es) [1]
• Francès: condescendre ^(fr) [1]
• Italià: condescendere ^(it) [1]
• Llatí: indulgere ^(la), morem gerere alicui [1]

Miscel·lània

• Síl·labes: con·des·cen·dir (4)

Vegeu també

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot