colofó

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Colofó de El llibre segons el poble, de Joan Amades, 1938.
  • Pronúncia:
Oriental: central /ku.ɫuˈfo/, balear /ko.ɫoˈfo/, /ku.ɫuˈfo/
Occidental: nord-occidental /ko.ɫoˈfo/, valencià /ko.ɫoˈfo/, /ko.ɫuˈfo/
  • Etimologia: Del grec antic κολοφών ‎(kolophṓn, «coronament»), segle XIX.

Nom[modifica]

co·lo·fó m. ‎(plural colofons)

  1. Inscripció al final d'un llibre que indica les dades bibliogràfiques.
  2. Complement final.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]