clarinet

Català

• Pronúncia: oriental /kɫə.ɾiˈnɛt/, occidental /kla.ɾiˈnet/
• Etimologia: De l'italià clarinetto.

Nom

cla·ri·net m. ‎(plural clarinets)

1. Instrument aeròfon que consta d'un tub cilíndric amb forats que es tapen amb els dits o amb claus, embocadura amb una llengüeta de canya senzilla i pavelló en forma de campana.

Traduccions

    Traduccions: clarinet

Albanès: klarinetë (sq) Alemany: Klarinette (de) f. Anglès: clarinet (en) Armeni: կլարնետ (hy) Basc: klarinete (eu) Castellà: clarinete (es) Danès: klarinet (da) Esperanto: klarneto (eo) Finès: klarinetti (fi) Francès: clarinette (fr)

Gallec: clarinete (gl) m. Grec: κλαρινέτο (el) n. Hebreu: קלרנית (he) f. Hongarès: klarinét (hu) Italià: clarinetto (it) Japonès: クラリネット (ja) Neerlandès: klarinet (nl) Romanès: clarinet (ro) n. Txec: klarinet (cs) m. Xinès: 单簧管 (zh), 單簧管 (zh)

Nom

cla·ri·net m. f. ‎(plural clarinets)

1. clarinetista

Referències

• Clarinet a la Viquipèdia
• clarinet. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre clarinet

Anglès

• Pronúncia: /ˌklæɹɪˈnɛt/, /ˌklɛɹɪˈnɛt/

Nom

clarinet ‎(plural clarinets)

1. clarinet

Romanès

Nom

clarinet n. ‎(plural clarinete)

Declinació
Cas	Singular		Plural
Indefinit
Nom. acc.	un	clarinet	niște	clarinete
Gen. dat.	unui	clarinet	unor	clarinete
Definit
Nom. acc.	clarinetul		clarinetele
Gen. dat.	clarinetului		clarinetelor
Vocatiu	clarinetule clarinete		clarinetelor

1. clarinet